Un actor passa uns dies de descans a Formentera.
Sa informació avança amb una serenitat administrativa admirable. Hi ha dades, terminis i una quantitat prudent de paraules que permet que tothom tengui sa sensació d’haver entès alguna cosa sense haver de concretar-la massa.
Sa camilla de massatge queda al centre de s’escena: prou real per explicar sa notícia i prou innocent per carregar amb tota sa solemnitat del dia.
Es refugi és tan auster que inclou carta de tractaments i sortida directa a la mar.
