Es preu des combustible torna a ocupar sa conversa quotidiana.
Sa informació avança amb una serenitat administrativa admirable. Hi ha dades, terminis i una quantitat prudent de paraules que permet que tothom tengui sa sensació d’haver entès alguna cosa sense haver de concretar-la massa.
Es tiquet de vint euros queda al centre de s’escena: prou real per explicar sa notícia i prou innocent per carregar amb tota sa solemnitat del dia.
Sa reserva continua encesa, però ara ho fa amb una certa consciència de classe.
