Sa protagonista explica anys de feina i responsabilitat.
Sa informació avança amb una serenitat administrativa admirable. Hi ha dades, terminis i una quantitat prudent de paraules que permet que tothom tengui sa sensació d’haver entès alguna cosa sense haver de concretar-la massa.
Sa llibreta de Bartolo queda al centre de s’escena: prou real per explicar sa notícia i prou innocent per carregar amb tota sa solemnitat del dia.
Ella respon. Ell assenteix com si acabàs d’autoritzar sa realitat.
